MEDI AMBIENT

FONTPINEDA, BOSC RESIDENCIAL

Fontpineda va néixer com el Bosc Residencial de Barcelona i, com a tal, el volem mantenir i potenciar:

• Conservació de l’entorn: el control de la flora i la fauna, la gestió i conservació del bosc, previsió incendis forestals, control de plagues, ... aspectes que hem de tenir molt en compte per no perdre aquest gran valor.

• Projecció de parcs i jardins per tal que estiguin perfectament integrats dins aquest entorn natural i del qual podem gaudir TOTS els veïns (la canalla, la gent gran, les famílies, els esportistes, les mascotes,...) en bona harmonia i mutu respecte.

• Aprofitament dels nostres recursos: fomentant el compostatge domèstic i els residus de jardineria, i millorant la recollida selectiva i la sostenibilitat.

• Qualitat de l’aire i partícules en suspensió: control de la crema de residus a Ciments Molins.

• Activitats culturals: foment de la cultura i de la relació entre veïns.

RECICLEM CORRECTAMENT
UN BENEFICI PER A TOTS

Un dels canvis mes importants a dur a terme al nostre barri es l'impuls del reciclatge de les restes que generem. Vidre, plàstic, orgànic, esporga, paper i cartró, piles, ... Ens cal i volem un barri respectuós amb el Medi Ambient i no serà possible sense una gestió correcta de TOTS els residus que generem. Fontpineda es un bosc residencial i cal que les actituds i responsabilitats del veinat es vegin reflectides en tots els elements que ens envolten: un barri net, un bosc cuidat, cohesionat, amb respecte a la flora i fauna, amb una gestió exemplar dels residus i de l'entorn.

Si reciclem de mantera correcta, aconseguirem:
• Estalviar recursos: materials, aigua, energia,...
• Disminuir el volum de residus que van a abocadors o incineradores, amb estalvi de moviment de camions i la disminució de gasos contaminants.
• Estalviar diners: optimització dels processos de gestió.
• Preservar l’entorn i millorar la nostra qualitat de vida.

Intentem a casa separar els residus en cadascuna de les diferents opcions que tenim com a contenidors:

Taronja: Matèria orgànica: Restes de menjar i jardineria que generem a casa. Es poden posar en bosses compostables
(no utilitzar bosses d’escombraries normals).

Descripció	S'hi pot posar?
• Restes de menjar i fruita seca. • Closques d’ou. • Taps de suro. • Bosses d’infusió. • Marro del cafè. • Paper de cuina. • Tovallons de paper bruts. • Restes de jardineria (petites). Etc...	SI SI SI SI SI SI SI SI
• Restes d’escombrar. • Cabells. • Bolquers. • Excrements d’animals. Etc...	NO NO NO NO

Marró: restes de poda i de jardineria:

Descripció	S'hi pot posar?
• Restes vegetals del jardí. • Brossa esporgada d’arbres. • Fulles. • Branques. • Troncs sencers (si són grans, s’han de tallar). • Llenya.	SI SI SI SI SI SI
• Gespa humida. • Males herbes. (Que anirien al contenidor taronja de residus orgànics, sempre que siguin petites quantitats)	NO NO

Groc: envasos de plàstic: només per a envasos de plàstic, llaunes i brics. Aconsellem treure els taps de les ampolles de plàstic i dels brics i xafar-los perquè no ocupin tant espai al contenidor.

Descripció	S'hi pot posar?
• Garrafes i ampolles de plàstic. • Bosses de plàstic. • Envasos de iogurt i similars. • Llaunes de begudes i de conserves. • Brics. • Xapes i tapes de metall. • Paper d’alumini. • Film transparent. • Safates de porexpan. Etc...	SI SI SI SI SI SI SI SI SI
• Plàstics que no siguin envasos (com joguines, mànegues de regar, tubs, etc). • Cintes de vídeo o CD’s. • Envasos de productes perillosos (dissolvents o pintures), que s’han de dur a la deixalleria.	NO NO NO

Verd: envasos de vidre: que un cop a la planta de reciclatge se n’extrauen els material fèrrics i es trituren fins a convertir-los en pols (vidre seleccionat, net i molt), el que permetrà fabricar altres envasos per us alimentari. Els envasos s’han de dipositar buits, secs i sense taps.

Descripció	S'hi pot posar?
• Envasos i ampolles de vidre sense taps.	SI
• Gots trencats. • Vidres plans. • Miralls. • Restes de ceràmica. • Plats. • Bombetes. • Fluorescents. Etc.... (Que s’han de dur a la deixalleria).	NO NO NO NO NO NO NO

Blau: paper i envasos i caixes de cartró: a les plantes de reciclatge es convertiran en paper triturat d’on es faran bobines per a les fàbriques papereres. Recordem plegar les caixes de cartró perquè ocupen menys espai, i treure les grapes, clips o espirals dels papers abans de llençar-los.

Descripció	S'hi pot posar?
• Envasos i caixes de cartró. • Diaris i Revistes. • Llibretes senceres (sense espiral). • Sobres. • Bosses de paper. • Folis. • Paper de regal. Etc...	SI SI SI SI SI SI SI
• Paper i material brut (com tovallons o mocadors de paper bruts, paper de cuina brut... aquests van al contenidor Taronja. • Brics. • Paper d’alumini. (aquests dos van al contenidor Groc)	NO NO NO

Gris: Rebuig: hi van tots els residus que no s’han recollit en els contenidors anteriors de recollida selectiva. Els residus que no poden ser reciclats van a les incineradores. Com més reciclem selectivament, menys residu “gris” generarem.

Descripció	S'hi pot posar?
• Burilles. • Compreses. • Bolquers. • Restes d’escombrar. • Cotó. • Cabells. • Bolígrafs i llapis usats. • Excrements d’animals.	SI SI SI SI SI SI SI SI
• Bosses d’infusió. • Paper de cuina i restes de menjar (incloent closques d’ou, de marisc, que van al Taronja). • Restes de fusta. • Cd’s. • Envasos de materials tòxics. • Roba. (tots aquests van a la deixalleria)	NO NO NO NO NO NO

Què hem de portar a la deixalleria? Doncs tot allò que no podem llençar als contenidors del carrer. Per exemple:

Descripció	S'hi pot portar?
• Vidre pla. • Electrodomèstics, aparells elèctrics o electrònics. • Trastos vells i mobles. • Roba i Calçat. • Cartutxos de tinta i Tòners. • Olis de cuina. • Cables elèctrics. • Pneumàtics petits. • Aerosols i esprais. • Bateries de cotxe. • Medicaments i cosmètics. • Radiografies. • Piles. • Olis de motor. • Pintures i vernissos. • Fluorescents i bombetes. • Ampolles de cava. • Càpsules de cafè monodosi. Etc...	SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI
• Residus industrials especials Residus tòxics i/o perillosos. • Residus sanitaris(tenen un tractament especial i la seva recollida segueix un protocol de processos industrials o sanitaris). • Residus orgànics. • Restes vegetals. • Runa.	NO NO NO NO NO

Descripció

S'hi pot portar?

• Vidre pla.
• Electrodomèstics, aparells elèctrics o electrònics.
• Trastos vells i mobles.
• Roba i Calçat.
• Cartutxos de tinta i Tòners.
• Olis de cuina.
• Cables elèctrics.
• Pneumàtics petits.
• Aerosols i esprais.
• Bateries de cotxe.
• Medicaments i cosmètics.
• Radiografies.
• Piles.
• Olis de motor.
• Pintures i vernissos.
• Fluorescents i bombetes.
• Ampolles de cava.
• Càpsules de cafè monodosi.
Etc...

SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI

• Residus industrials especials Residus tòxics i/o perillosos.
• Residus sanitaris(tenen un tractament especial i la seva recollida segueix un protocol de processos industrials o sanitaris).
• Residus orgànics.
• Restes vegetals.
• Runa.

NO
NO
NO
NO
NO

També hi ha una sèrie de circuits especials alternatius:
• Per a piles i mòbils: contenidors especials en mercats, grans superfícies comercials i botigues.
• Roba i calçat: en contenidors especials d’entitats solidàries i d’inserció social.
• Medicaments: circuit Sigre. A les farmàcies hi ha contenidors de recollida.
• Runa: contractar sacs de runa a empreses homologades.
• Mobles i trastos: recollida domiciliaria – trucar a l’Ajuntament o al Centre Cívic.

SOBRE LA TINENÇA DE GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS

A partir de l’agressió amb resultat de mort que va patir el Toby, el gos d’un veí de via Bellavista, per part del gos dels okupes de Bellavista 86, us informem que s’ha presentat demanda administrativa a l’Ajuntament de Pallejà amb la finalitat que la policia local comprovi que el gos del okupes acompleixi la Llei sobre gossos potencialment perillosos.

Departament de Territori i Sostenibilitat: Gossos potencialment perillosos

Els gossos considerats potencialment perillosos a Catalunya són:

1. Els que pertanyen a les races o als encreuaments següents:

• Akita inu
• American bully*
• Bullmastiff
• Dòberman
• Dog argentí
• Dog de Bordeus
• Fila brasileiro
• Mastí napolità
• Pit bull terrier
• Gos de presa canari (o dog canari)
• Rottweiler
• Staffordshire bullterrier (també conegut com a Staff anglès. Origen: Anglaterra)
• Terrier staffordshire americà (també conegut com a Am Staff. Origen: EUA)
• Tosa japonès (Tosa inu)

*American bully: raça creada a la dècada dels anys 90 mitjançant el creuament de diverses races com Pit Bull Terrier, Terrier Staffordshire americà i, probablement, Staffordshire Bull Terrier i English Bulldog. Tot i que no està inclosa a la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, atès que descendeix de creuaments de races de gossos potencialment perillosos, al Registre general d’animals de companyia se l’hi considera.

2. Altres races de gossos amb aquesta consideració si així ho determinen les ordenances municipals dels ajuntaments..

3. Gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o a altres gossos, si així ho declara l’ajuntament corresponent.

Per tenir o passejar un gos potencialment perillós cal una llicència administrativa que emet l'ajuntament del municipi on el gos resideix habitualment i on ha d'estar censat. Aquesta llicència té un període de validesa de 5 anys.

Per obtenir o renovar aquesta llicència cal que us adreceu a l'ajuntament. La llicència té una vigència de 5 anys i és vàlida per a tot l’Estat espanyol. Si un gos potencialment perillós canvia de municipi, cal sol·licitar la baixa al cens del municipi on residia i l’alta a l’ajuntament del nou municipi.

En el cas que una persona sol·liciti una llicència per poder passejar gossos potencialment perillosos que no són de la seva propietat (passejadors de gossos, voluntaris d’una protectora d'animals, personal de residències canines...), cal sol·licitar la llicència de conducció de gossos potencialment perillosos a l’ajuntament. A diferència de les llicències per a particulars, en aquests casos no constarà el nom ni el xip de cap gos, atès que els gossos aniran canviant.

La persona sol·licitant ha de presentar tota la documentació (certificat mèdic, antecedents penals, declaració responsable), però en el cas de la pòlissa s’haurà d’assegurar que el propietari o la propietària del gos (si són passejadors de gossos) o el titular del nucli zoològic (protectora d'animals, residències canines,...) tenen contractada una pòlissa que cobreixi la totalitat dels gossos potencialment perillosos que es passegen.

Els propietaris i les persones que passegen gossos potencialment perillosos han de complir amb les obligacions següents:

a) A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i als llocs i als espais d'ús públic en general, els gossos han d'anar lligats amb una cadena no escorredora de 2 metres de llargada màxima i proveïts del corresponent morrió.

b) Les instal·lacions que alberguin els gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d'evitar que els animals puguin sortir i cometin danys a tercers:
• Les parets i les tanques han de ser suficientment altes i consistents i han d'estar ben fixades per tal de suportar el pes i la pressió de l'animal.
• Les portes de les instal·lacions han de ser tan resistents i efectives com la resta del contorn i s'han de dissenyar per evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.
• El recinte ha d'estar convenientment senyalitzat amb l'advertiment que hi ha un gos d'aquest tipus.

c) Només es pot passejar un gos potencialment perillós per persona.

d) Està prohibit fer-los criar, llevat que s'inscriguin les instal·lacions al Registre de nuclis zoològics com a centre de cria.

L'article 49 de la Llei 7/2004, estableix que la potestat sancionadora en matèria de gossos potencialment perillosos correspon als ajuntaments: alcaldes (infraccions lleus); ple de l'ajuntament (infraccions greus i molt greus).

Tipificació infraccions / Sancions

Llei 10/1999

Lleus: Sanció de 60 € a 150 €
• No inscripció al Registre censal.
• No senyalitzar les instal·lacions que alberguen gossos perillosos.

Greus: Sanció de 150€ a 1.500€
• No contractar l’assegurança de responsabilitat civil.
• Portar els gossos deslligats i sense morrió als espais públics.
• Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d’edat o privades judicialment o governativament de tenir-ne.

Molt greus: Sanció de 1.500 a 30.000 €
• Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades.
• Participar en combats de gossos.

La imposició de la sanció pot comportar el comís de l’animal.

Llei 50/1999

Lleus: Sanció de 150 € a 300 €
• Incompliment de qualsevol dels preceptes de la Llei 50/1999 no considerats com a infraccions greus o molt greus.

Greus: Sanció de 300 € a 2.400 €
• No identificar l’animal.
• No inscriure l’animal al Registre.
• No portar el gos lligat i amb morrió als espais públics.
• No facilitar la informació requerida per les autoritats competents, o bé el subministrament d’informació inexacta o de documentació falsa.

Molt greus: Sanció de 240€ a 15.000 €
• Abandonament d’animals potencialment perillosos.
• La possessió d’animals potencialment perillosos sense llicència.

NORMATIVA:
• LLEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos. (DOGC núm. 2948 publicat el 09/08/1999)
• CORRECCIÓ D'ERRADA a la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos (DOGC núm. 2948, pàg. 10716, de 9.8.1999). (DOGC núm. 3060 publicat el 20/01/2000)
• Llei 50/1999, de 23 de desembre, de Règim Jurídic de Tinença d'Animals Potencialment Perillosos. (BOE núm. 307 publicat el 24/12/1999)
• REIAL DECRET 287/2002, de 22 de març de 2002, que desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre de 1999, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d'Animals Potencialment Perillosos. (BOE núm. 74 publicat el 27/03/2002)
• DECRET 170/2002, d'11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos. (DOGC núm. 3663 publicat el 25/06/2002)
• DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. (DOGC núm. 5113 publicat el 17/04/2008)

El medi ambient ens preocupa a tots.
És on vivim.

M'agradaria comentar dos temes:
- Ús d'insecticides / herbicides
- Fertilitzants / abonament

Per a ambdós s'aplica en la màxima: el menys possible, tant com sigui necessari. L'ingredient principal de Round-Up, un herbicida molt potent, és el glifosat. Mata TOTS els plantes si no s'aplica correctament. S'absorbeix a través de les fulles, de manera que NOMÉS s'ha d'aplicar a les fulles.

L'ús de fertilitzant és molt útil si la dosi és correcta. El sòl reté tot el que han eliminat l'aigua i les plantes.

La sobredosi també és perjudicial aquí, ja que enriqueix / crema el sòl amb nitrogen i fòsfor.

Més de la meitat del nitrogen del fertilitzant no és absorbit per les plantes, sinó que s'aboca a l'aigua o s'allibera a l'atmosfera com un gas d'efecte hivernacle. Un excés de fòsfor afecta indirectament. Es tracta d'un trastorn general del creixement, ja que els oligoelements importants com el coure i el ferro ja no poden ser absorbits per la planta.

Fem servir correctament els productes. El medi ens ho agrairà i reverteix en la nostra qualitat de vida. Si algú té preguntes, estic a la seva disposició.

Autora: Sabine Lego

Els gossos han desenvolupat un múscul per inspirar tendresa

El teixit modifica la forma dels ulls perquè semblin més grossos i tristos

La Vanguardia 18 Jun 2019. JOSEP CORBELLA

Múscul LAOM: Levator anguli oculi medialis. Fa que la mirada del gos sembli més trista: Eleva la part interior de la cella. Augmenta la mida aparent de l’ull, i això fa que les proporcions de la cara del gos s’assemblin més a les d’un nen petit.

Múscul RAOL: Retractor anguli oculi lateralis: Estira les parpelles en direcció a les orelles. Els investigadors consideren que és menys rellevant per a l’expressió facial

FONT IMATGE ESQUERRA: PNAS, Ann Gibbons (Universitat Duquesne) i Tim Smith.

FONT IMATGE DRETA: Un dels gossos que han participat en la investigació. ANNE BURROWS (Universitat Duquesne)

Els gossos han desenvolupat un múscul al llarg de l’evolució que els modifica l’expressió dels ulls d’una manera que inspira tendresa en les persones, segons una investigació que ha comparat la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops.

El múscul, situat just a sobre dels ulls, eleva la part interior de les celles i té dos efectes que les persones troben entranyables. D’una banda, augmenta la mida aparent dels ulls, cosa que fa que les proporcions de la cara del gos s’assemblin més a les d’un nen petit i despertin un instint de protecció. D’una altra, modifica la forma de l’ull del gos, i li dona una aparença de mirada trista, amb el mateix efecte.

La investigació ha comparat la musculatura facial i els moviments oculars de gossos i llops

Un treball anterior d’alguns investigadors del mateix equip va revelar el 2013 que els gossos de centres d’acolliment que adopten aquesta mirada trista tenen més probabilitats de ser adoptats.

La nova investigació demostra que el múscul que suscita aquest tipus de reacció en les persones, anomenat levator anguli oculi medialis o LAOM, ha evolucionat recentment.

“L’evolució dels gossos s’explica per la interacció amb els éssers humans”, declara en entrevista telefònica Anne Burrows, coautora de la investigació, de la Universitat Duquesne a Pittsburgh (EUA). “S’han afavorit trets relacionats amb la capacitat de comunicar-se amb les persones, així com amb una baixa agressivitat, cosa que inclou l’expressió dels ulls”.

Segons els resultats presentats aquesta setmana a la revista PNAS, els llops no tenen el múscul LAOM com els gossos. En lloc d’això tenen “escasses fibres musculars envoltades per una gran quantitat de teixit connectiu”, escriuen els investigadors.

De les cinc races de gos analitzades, el husky siberià és la que té el múscul LAOM menys desenvolupat. Atès que el husky és la més antiga d’aquestes espècies –és a dir, la que té un parentiu més estret amb els llops–, això suggereix que el múscul LAOM va aparèixer en els gossos abans que es criessin els primers huskys i que s’ha continuat desenvolupant després.

“Els primers gossos van aparèixer fa entre 30.000 i 35.000 anys; pensem que el múscul LAOM va començar a desenvolupar-se des d’aquell moment o molt poc més tard”, declara Burrows.

També s’han observat diferències en un altre múscul, situat a la part exterior dels ulls. Anomenat retractor anguli oculi lateralis o RAOL, tiba les parpelles en direcció a les orelles. És un múscul feble en els llops i més fort en els gossos. Altre cop, l’excepció és el husky, que el té prim com un llop.

“No tenim cap explicació per a la modificació d’aquest múscul”, admet Burrows. Tot i també modifica la forma de l’ull com el LAOM, “no sembla important per a la interacció amb els éssers humans”.

La investigadora recorda que els gossos, a diferència dels llops, estableixen contacte visual amb les persones. Per exemple, quan un gos no sap resoldre un problema per si mateix, busca la mirada d’una persona perquè li doni indicacions. A més a més, el contacte visual sol provocar un augment d’oxitocina (una hormona que reforça el vincle afectiu) tant en el gos com en la persona.

Tot això no significa, però, que els gossos “aixequin les celles de manera intencional, és a dir, amb la comprensió que podrien manipular les persones; no tenim proves d’això”, adverteix en un comunicat Juliane Kaminski, primera autora de la investigació, del Centre de Cognició Canina de la Universitat de Portsmouth (Regne Unit). “El que sabem és que mouen més les celles quan algú els mira, cosa que suggereix que és un moviment que controlen de manera voluntària”.

Front comú de 13 municipis per millorar la qualitat de l’aire

Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Corbera, el Papiol, la Palma, Martorell, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent, Sant Feliu i Torrelles participen en el Pla d’Ascció Supramunicipal, que inclou accions fins a l’any 2025 per reduir les missions de diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió.

Una de les grans preocupacions actuals és la contaminació atmosfèrica i la seva incidència sobre la salut de la població del territori. Així, un total de tretze municipis (Sant Vicenç dels Horts, Castellbisbal, Cervelló, Corbera, el Papiol, la Palma, Martorell, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent, Sant Feliu i Torrelles) s’han agrupat per confeccionar un Pla d’Acció Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire. Vuit d’aquests municipis estan declarats Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric i tots comparteixen una orografia que afavoreix l’estacament de la massa d’aire i l’acumulació de contaminants, sobretot durant l’hivern.

El document estableix accions, fins a l’any 2025, per reduir les emissions de diòxid de nitogen i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. El Pla inclou 46 accions i els municipis es comprometen a desenvolupar les que hagin escollit. El 70% de les accions proposades estan relacionades amb el trànsit, el sector que haurà d’assumir la part més important de la reducció d’emissions. La resta d’accions s’adrecen al sector industrial, al domèstic, als serveis municipals, a la comunicació i al seguiment del pla.

Segons el regidor de Medi Ambient de Sant Vicenç dels Horts, Álex Aparicio, assegura que el pla és la culminació de quatre anys de feina compartida amb la resta d’ajuntaments implicats. Aparicio considera que aquest pla “servirà per millorar les condicions de vida dels ciutadans” i en destaca l’àmplia varietat de mesures previstes, que van “des de la mobilitat, fins a controlar i tenir més dades sobre les indústries que hi ha als nostres municipis, així com l’educació ambiental."

El Pla ha estat elaborat pels ajuntaments implicats i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.